El projecte d’ampliació a tres carrils de l’últim tram de l’autovia V-21, va ser aprovat pel ministeri de Foment sota el govern de Mariano Rajoy (PP). El projecte es desenvolupa al llarg de cinc quilòmetres des del Carraixet fins a l’entrada de València amb l’argument principal de reduir els embussos en aquest tram. El projecte inicial destruïa 80.000 m² d’horta protegida pel Pla d’Acció Territorial de l’Horta i dos alqueries centenàries a Alboraia i València. A més implicava preparar el futur pas per la zona de dos infraestructures polèmiques: l’accés nord al port de València i l’AVE València-Barcelona.
Quan en 2017 des de Foment es licitaren les obres d’ampliació, començà la resposta social. Per l’Horta i la plataforma Alboraia, Horta i Litoral van encapçalar les denúncies públiques en contra d’un projecte que consideraven innecesari, ja que promovia un major accés de vehicles privats a València quan mancaven inversions en la xarxa de rodalies. Diferents accions de protesta -concentracions, passejades- organitzades amb el suport d’altres associacions veïnals i ecologistes serviren per a denunciar els impactes del projecte sobre clima en general i l’horta i la ciutat de València en particular.
Com a efecte de les mobilitzacions, en la tardor de 2017 els plens municipals d’Alboraia i València demanaren la paralització de l’ampliació. Des de l’ajuntament de València es tractà de negociar amb el ministeri diferents opcions per tal de minimitzar l’impacte sobre l’horta, que acabaren en una operació cosmètica; una lleu reducció de la superfície expropiada, que mantenia però la superfície transformada en asfalt.
L’acció que va acabar de popularitzar les protestes va ser l’emplaçament del mural de la «Corxofa» del dissenyador Diego Mir sota el lema «Horta és vida». Aquest va ser pintat pel col·lectiu Per l’Horta a finals de 2017 en el mur del Forn de Barraca, una de les alqueries amenaçades per l’autovia. El mural, molt visible des de l’autovia, esdevindria un símbol de les lluites en defensa de l’horta.
Malgrat tot, en estiu de 2018 s’adjudicaren les obres, declarades d’urgència pel ministre valencià J.L. Àbalos. Declarada l’expropiació dels terrenys en setembre de 2019, l’inici de les obres era imminent. Consumada l’expropiació del ja simbòlic forn de Barraca, davant la immediatesa de l’enderrocament d’aquesta alqueria, un grup d’activistes vinculats a lluites veïnals i la defensa del territori acamparen en l’exterior amb el vistiplau de la família expropiada. Durant deu dies de convivència, l’alqueria començà a albergar activitats comunitàries de denúncia i germanor, mentre els activistes s’organitzaven en el col·lectiu del Forn de Barraca. Després d’un fracassat intent d’enderroc, el 27 de setembre de 2019, un gran dispositiu de la Guàrdia Civil assaltà l’acampada i detingué a diversos activistes per tal de facilitar l’enderrocament, que es produí enmig d’una enorme atracció mediàtica.