En 1998 ajuntaments de l’Horta Sud que anaven a ser afectats per la línia d’alta velocitat ferroviària (AVE) van rebre l’estudi informatiu «Nou accés ferroviari sud a l’àrea de València». Aquest va ser l’inici d’aquesta infraestructura que afectava un gran nombre de municipis de l’Horta Sud, el Vinalopó, el Baix Segura, la Costera i la Ribera.

Des d’aleshores i especialment a partir de principis dels anys 2000 va tindre lloc una important resposta social contra aquesta infraestructura, en forma de mobilitzacions populars a diferents municipis del País Valencià. Els ajuntaments afectats i col·lectius i entitats socials, entre les quals destaca la Plataforma Tren Sí AVE No, van presentar al·legacions, organitzaren debats, concentracions i manifestacions, denunciant els violents impactes que la infraestructura suposava i com aquest model afavoria un transport elitista, possible gràcies al malbaratament de recursos públics. La plataforma i els diferents col·lectius alertaven com l’execució del traçat arrasaria una superfície dramàtica de terra productiva, alteraria sistemes de reg, de drenatge i recàrrega d’aqüífers, provocaria efecte barrera sobre el territori, fragmentant-ho de manera irrecuperable, generaria una forta contaminació acústica i augmentaria de risc d’inundacions. Així mateix, denunciaven com en nom del progrés es prioritzava aquest model d’alta velocitats entre grans ciutats mentre es desarticulava progressivament la xarxa de rodalies i es paralitzaven o abandonaven propostes ferroviàries de connexió entre municipis valencians.

En 2005 Per l’Horta i col·lectius de la Ribera Alta van denunciar davant del Tribunal Suprem el president del govern Rodríguez Zapatero, per incomplir la promesa de soterrar l’AVE al seu pas per la comarca de l’Horta.

Finalment, en desembre de 2010, malgrat tota la mobilització popular, s’inaugurava l’AVE entre Madrid i València.