El tercer cinturó de ronda, nomenat també corredor comarcal, va ser un projecte d’infraestructura viària de gran capacitat que circumdava València pel nord i pretenia tancar un anell al voltant de la ciutat. Comença al municipi de Quart de Poblet i pretenia finalitzar al barranc del Carraixet en el terme d’Alboraia, travessant l’horta dels termes i barris de Benimàmet, Beniferri, Benicalap, Poble Nou, Almàssera, Tavernes Blanques i Alboraia. Era una herència dels plans generals de la dictadura. El projecte va aparèixer junt amb el del bypass a finals dels setanta, i va reaparèixer de diferents maneres als anys huitanta, finals dels noranta i als 2000.

La construcció del projecte suposava la destrucció d’una superfície d’horta molt considerable i un impacte fort en els pobles afectats, per això va provocar moltes mobilitzacions socials en contra, al llarg de les dècades, tant de persones llauradores i afectades per les expropiacions, com de col·lectius veïnals, ecologistes i sectors professionals. Al principi dels anys huitanta, amb els projectes del tercer cinturó i el bypass (A7 autovia de circumval·lació a València) damunt la taula, es va obrir un fort debat que volia posar en qüestió la necessitat de construir ambdós projectes i discutir públicament quin dels dos suposava una afecció menor al territori i alhora resolia les necessitats de circumval·lació a València per les quals havien sigut plantejats. El bypass finalment es va construir i inaugurar entre 1990 i 1992.

En resposta al projecte del tercer cinturó es van constituir diverses plataformes per organitzar la resistència; als huitanta es va constituir l’associació Amics de l’Horta, posteriorment al 88 la Coordinadora en Defensa de l’Horta també fent front al PGOU i a finals dels noranta la Plataforma per un Cinturó d’Horta, que va aconseguir paralitzar-lo. No obstant això, l’últim intent d’executar el tercer cinturó va ser durant el procés de revisió del PGOU de València de 2008, però finalment no es va dur endavant.