El que hui coneixem per Nou Campanar s’assenta en el que fins als anys noranta era la partida del Pouet, una de les partides més conegudes del barri de Campanar, en la qual vivien al voltant de 30 famílies repartides en alqueries d’alt valor patrimonial, situades al costat dels camps. En 1996 una agrupació de grans constructores valencianes va presentar dos plans urbanístics sobre la partida del Pouet, Campanar Est i Campanar Oest, que junts contemplaven la creació i consolidació de Nou Campanar com a nou nucli urbà. L’ajuntament de València va aprovar els plans, va avalar la compra de terrenys i va iniciar les expropiacions, sense oferir alternatives de reallotjament. El veïnat va patir situacions d’assetjament immobiliari i es van dur a terme enderrocaments que fregaven la il·legalitat. Tot aquest procés coincidia en el temps amb la instal·lació en la zona d’un dels grans punts de venda de droga de la ciutat conegut com Les Canyes, la qual va accelerar la degradació d’aquest territori.

Durant aquests anys, veïnes i veïns del Pouet, de Campanar i d’altres barris de la ciutat van tractar de defensar aquest territori i frenar les expropiacions i expulsions de les seues veïnes a través de Salvem el Pouet.

En 2002 una gran operació policial va desmantellar el mercat de la droga de les Canyes, quan les obres de Nou Campanar estaven acabant i les veïnes del Pouet ja havien sigut expropiades. Molts dels agricultors i agricultores que no van ser expropiats van abandonar igualment l’activitat a conseqüència de la degradació que va provocar Les Canyes.

Algunes de les alqueries expropiades no es van demolir, sinó que van ser cedides a l’empresa gestora del Bioparc, Rain Forest València S.A. Des de llavors les alqueries es troben en procés de degradació a causa de la falta de manteniment de l’empresa gestora.