El denominat Pla Especial per al desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València (PE de la ZAL del Port) es remunta a l’any 1994, quan, per mitjà d’una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana de 1988 es va signar un protocol que donaria lloc a la implantació de la ZAL, plantejant l’expropiació de 70 hectàrees d’horta productiva, el desplaçament de 620 persones i la destrucció d’alqueries, parcel·les i barraques centenàries. El projecte implicava també la construcció d’una subestació elèctrica enmig de parcel·les en producció i cases habitades en La Punta. La ZAL es va vendre com un projecte urgent i necessari, com una infraestructura estratègica que assegurava la continuïtat de la cadena de transport per al sector empresarial. Per a dur-la a terme es va requalificar el sòl de «sòl no urbanitzable amb categoria d’horta de protecció especial» a «sòl urbanitzable».

L’oposició va ser liderada per l’Associació de Veïnes de la Unificadora de la Punta i secundada per diferents col·lectius locals. Es va sumar el moviment d’okupació per a contribuir a la recuperació i vigilància de cases que estaven deshabitades a causa de les expropiacions. La lluita conjunta entre veïnes de La Punta i moviment okupa va ser  de gran importància.

Entre els anys 2000 i 2003 es va fer efectiva la destrucció total de la zona afectada per a dur a terme la construcció de la ZAL. No obstant això, la Unificadora de la Punta va continuar oposant-se a la realització del projecte. Així, en 2013 el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va donar la raó al col·lectiu i va declarar el projecte de la ZAL «nul de ple dret». En 2015 el Tribunal Suprem va ratificar aquesta resolució i va sentenciar novament la nul·litat del projecte. En l’actualitat, la ZAL continua sent un solar urbanitzat sense cap mena d’ús.