A finals de 2014 el govern de Rita Barberá va proposar una revisió del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) vigent (1988) en la qual es plantejava, entre altres coses, la requalificació de 415 hectàrees de sòl agrícola per a construir 17.000 habitatges, polígons industrials, així com l’ampliació o la creació d’infraestructures. Aquest nou pla havia començat a redactar-se en 2004, en ple apogeu de la bombolla immobiliària i estava enfocat a donar-li continuïtat. El 50% de les parcel·les d’horta afectades pel nou PGOU eren propietat d’immobiliàries i bancs.
Enfront d’aquest projecte, el 21 de gener de 2015 es constitueix la plataforma Horta és futur, composta per persones pertanyents al sector agrari, associacions veïnals, grups ecologistes, col·lectius de defensa del territori i del patrimoni, centres socials i altres col·lectius militants, organitzacions estudiantils i persones a títol individual. Horta és futur actuava com un agent articulador entre col·lectius i territoris afectats pel nou PGOU tant com barris i pedanies amb zones d’horta afectada (Campanar, Castellar-L’Oliveral, Poble Nou, Forn d’Alcedo, Benimaclet, Partida de Vera, Partida de Masquefa, etc.) així com barris afectats localitzats en entorns més urbans (com són entre altres els barris de Natzaret, Cabanyal i Ciutat Vella).
Durant diversos mesos la plataforma va fer un treball immens de denúncia i difusió de la problemàtica a través de xarxes socials i mitjans convencionals. Es van presentar un total de 20.000 al·legacions en contra del nou PGOU, es van recollir més de 15.000 signatures de manera física i digital i es van realitzar estudis de diversa índole. En paral·lel es van organitzar nombroses accions a peu de carrer i manifestacions.
Després de cinc mesos de resistència i oposició, el 22 d’abril de 2015, l’Ajuntament de València va suspendre oficialment els tràmits per a l’aprovació del nou PGOU. La notícia va ser celebrada amb una manifestació pels carrers de València el 16 de maig de 2015 en la qual es van ajuntar més de 15.000 persones.